Sequedad

Desgranar el momento y darse cuenta de la singularidad en la espera. No queda duda de que tras el paso de una maldita fragancia de calor intenso, se deshacen los filamentos  entre bastidores que ocultan los pasos en una artística verosimilitud. Acariciar los diretes de una fregadera cuando en la búsqueda de la libertad se convierten las cortesanas en pura historia. 

Un fracasado perseguido por la premonición. De la brusquedad del vacío a la sobriedad de la mirra navideña. En la cima no aparecen las semanas de sendas guaridas cristianas y como en la noche al crisparse sin la nieve, explota la vergüenza en palabras que berrean los años escondidos. 

Fumar cigarrillos con lejía para saborear la sequedad del inhalador caducado entre colillas y alcohol medio desaliñado.

Una estona amb mi

Pensem massa. Jo sóc un rumiant per naturalesa. Veus que la vida passa volant, més ràpid del que t'esperaves i de sobte et dones compte de que t’has convertit en tot un adult amb mentalitat d’adolescent. Et costa sortir del món de Peter Pan en el que tan bé t’has trobat fins fa poc però has de volar i cada vegada més alt. 

Hi ha coses que et fan sentir trist com l’amor que continues esperant i no arriba mai, el guanyar pes,  els objectius que sovint te’ls acabes posant massa alts, les inseguretats que el teu cor de nen continua tenint, el no poder connectar amb tothom d’una manera espiritual, la incomprensió a vegades per part dels que t’estimes, la lluita per sentir-te bé amb tu mateix, la bogeria de desgràcies que cada dia pots veure a la televisió...però sempre, quan la tempesta és tan forta que sembla no tenir fi, apareix l’arc de sant Martí del que tothom en sap parlar tan bé. 

De fet, com a ésser humà, sóc conscient de que vindran moments durs que hauré de superar i faran avaluar-me al llarg de tota la vida com a persona per tal de créixer abans de morir. El problema és quan no saps si pensar amb el cap, amb el cor o ambdós a la vegada.

Aquesta vida és una lluita amb petits espais per alimentar-te de tu mateix i continuar caminant. Avui, com moltes vegades, menjo música per sentir-me viu i saber que la veu d’una de les més grans pot arribar a fer-me sentir com una ànima innocent que al cap i a la fi només busca ser feliç i trobar la manera de fer feliç als demés amb el cor a la mà.

Eduard

Feeling gusts

I might gain blame on humanity,

neither foes nor loving friends can hurt me now.

A dreary life was lavished on the shadow

but there is much more room for growth.

Quite a bit of an amusing rhythm,

I hardly ever had my eyes misted over.

 The spice of every good deal against all odds.

I can sniff the danger out and keep my virtue,

 though pilling in the agony.

I might be cracking jokes

when there is no laughter in the crowd.

I don’t make dreams my master,

I just bear to hear the truth.

I apologize 
if I have not lived up to the circumstances,

but will stop harping out about it.

I will not settle into a routine.

Shall we fly?

Figúrate que no percibo

lo que a borbotones me desgarra  

tu vibrante voz al besarla

con el desvarío del juglar.

Figúrate que del nublado choque

de linternas soñolientas

aparece el color blanco

del salitre y el poema.

No figures más las horas

entre los pensamientos

pues tu pureza

ha sabido despertar mi vuelo.

Bad boy...

Indescribable

When I first saw you

I said all mine.

I knew there was something

further than kind.

I didn’t know if you were an angel

a devil or a genius,

just after your wings spread away

I felt really glorious.

Now you are close to me

the way I used to dream,

when promised you to be there

through thick and thin.

Indescribable...