Una estona amb mi

Pensem massa. Jo sóc un rumiant per naturalesa. Veus que la vida passa volant, més ràpid del que t'esperaves i de sobte et dones compte de que t’has convertit en tot un adult amb mentalitat d’adolescent. Et costa sortir del món de Peter Pan en el que tan bé t’has trobat fins fa poc però has de volar i cada vegada més alt. 

Hi ha coses que et fan sentir trist com l’amor que continues esperant i no arriba mai, el guanyar pes,  els objectius que sovint te’ls acabes posant massa alts, les inseguretats que el teu cor de nen continua tenint, el no poder connectar amb tothom d’una manera espiritual, la incomprensió a vegades per part dels que t’estimes, la lluita per sentir-te bé amb tu mateix, la bogeria de desgràcies que cada dia pots veure a la televisió...però sempre, quan la tempesta és tan forta que sembla no tenir fi, apareix l’arc de sant Martí del que tothom en sap parlar tan bé. 

De fet, com a ésser humà, sóc conscient de que vindran moments durs que hauré de superar i faran avaluar-me al llarg de tota la vida com a persona per tal de créixer abans de morir. El problema és quan no saps si pensar amb el cap, amb el cor o ambdós a la vegada.

Aquesta vida és una lluita amb petits espais per alimentar-te de tu mateix i continuar caminant. Avui, com moltes vegades, menjo música per sentir-me viu i saber que la veu d’una de les més grans pot arribar a fer-me sentir com una ànima innocent que al cap i a la fi només busca ser feliç i trobar la manera de fer feliç als demés amb el cor a la mà.

Eduard